Hank Mobley, Al Cohn, John Coltrane, Zoot Sims - Tenor Conclave (1956)

De juntar quatre grans del saxo tenor com Mobley, Cohn, Coltrane i Sims (dos blancs i dos negres) acompanyats d'una luxosa secció rítmica (Paul Chambers al baix i Art Taylor a la bateria) i amb el suport de Red Gardland al piano no en podia sortir una millor sessió. L'arrancada amb els quatre saxos de cop es impactant, i al llarg del disc es tornen a trobar de tant en tant breument. A partir d'aquí necessitareu una bona oïda i conèixer molt be l'estil del cadascun dels quatre músics per anar destriant qui es el protagonista de cada solo.

Duke Ellington, Charlie Mingus, Max Roach - Money Jungle (1962)

Duke Ellington es una de les figures més importants de la historia del jazz, però segurament que en sentir el seu nom el primer que ens ve al cap es una gran orquestra. En aquesta ocasió però he preferit triar aquesta sorprenent gravació en format trio. Acompanyat per Charles Mingus al contrabaix i Max Roach a la bateria. Hi ha molta varietat de temes però un dels que mes m'ha agradat ha estat la fràgil Fleurette Africane on la unió dels tres instruments aconsegueix crear un clima preciós. També podem sentir temes com Money Jungle, una perfecta unió de hard-bop i Free Jazz, una nova manera d'interpretar el clàssic Caravan. I, com no, algun que altre Blues (Rem Blues i Backward Country Boy Blues). La edició en CD afegeix sis temes als set que hi havia a LP original. Dos d'ells son versions alternatives i la resta temes nous, dels que destaca Very Special.

Don Cherry - The Sonet Recordings (1969-1974)

Don Cherry tan sols va enregistrar dos treballs pel segell Sonet: "Live Ankara" al 1969 i "Eternal Now" al 1974. Davant la impossibilitat de trobar aquestes gravacions al 1996 Verve els va re-editar conjuntament en un doble CD anomenat "The Sonet Recordings". El primer disc es un intent de repetir l'èxit del seu anterior "Eternal Rythyhm", i el cas es que en més de la meitat del disc no tan sols l'iguala sinó que fins i tot el supera. Amb infinitat d'instruments provinents d'Àfrica, La Xina, Tibet, Indonèsia, Romania... De fet els únics nstruments mes o menys "habitual" que s'hi poden sentir son el piano i la trompeta. Hi ha dos temes: "Love Train" i "Moving Pictures For The Ear" que son dos joies, sobretot el darrer, un clar exemple de la fusió del Jazz i la World Music ben feta. Dos temes més místics que intenten emular la "Art Ensemble Of Chicago" i un tema (el més curt del disc) que directament sobra. Amb tres agobiants pianos obsessionats a destrossar la gravació. El segon disc Live Ankara es un concert enregistrat a l'ambaixada de Turquia on combina peces seves amb peces tradicionals Turques. El resultat no acaba de quallar tot i que te moments interessants. L'acompanya una secció rítmica Turca.

Aloha Sound System video-scratch: Asstrio + Nat King Cole

Thad Jones - The Magnificent Thad Jones (1956)

Una nova meravella, mes pausat que el disc del 55 però igual de recomanable. Només repeteixen com a acompanyant Max Roach a la Bateria. La resta de musics son Billy Mitchel al tenor, Barry Harris al piano i Percy Healt al baix. La combinació Jones Harris es especialment agraciada. La versió original de l'LP està formada per dos primers temes en plan vaselina per les orelles i un tercer on Max Roach crea infinitat de ritmes a la cara A. Una balada i la extensa Thedia a la cara B. En la versió CD s'hi ha afegit una peça de Gershwin & Gerswin i una ultima balada només amb la trompera d'en Jones i la Guitara de Kenny Burrell.

Johnny Griffin Orchestra - The Big Soul-Band (1960)

Fins a tretze musics participen en aquest gran disc de jazz orquestral. Comença amb dos versións del tema Wade In Te Water, la peça més espectacular el disc. Inclou tmbé un parell d'espirituals "Nobody knows The Troube I've Seen" i "Deep River". La resta son composicions de Norman Simmons qui també es el responsable dels arrengaments.

New Thing! - Wu Ming 1

Lectura recomanada i garebé obligada. Encara no me l'he acabat pero estic disfrutant tant llegint-lo que no he pogut resistir la temptació de recomanar-lo. Una autentica allau d'informació que si no tens una mica per la mà pot atabalar. De moment el llibre està constituit d'entrevistes ficticies a personatges de la època: l'Amèrica del '67. Es un llibre fet per fans i dedicat als fans... John Coltrane, Albert Ayler, Archie Shepp, Sun Ra, Pharoah Sanders, entre altres, en son els protagonistes.